TRAIEM EL BOLQUER?

Aquesta és una pregunta que ens fem moltes famílies quan arriba aquesta època de l'any i sobretot quan veiem que els nostres petits s'estan fent grans.

Primer de tot, em de tenir en compte que no som nosaltres els qui traiem el bolquer, són els nens/es els que deixen el bolquer.  Aquest és un pas molt important en el seu creixement, però no dependrà només de la nostra decisió i de les nostres necessitats, dependrà del procés maduratiu de l'infant, respectant-lo i acompanyant-lo ho podrem viure amb la tranquil·litat, la calma i el temps que necessita.

No hem de precipitar aquesta decisió, ja que pot generar una angoixa i una frustració tant per part de l'adult com per part del nen/a.

Com sabem si està preparat?

Són importants dos factors: 

1. Que l'infant sigui prou madur, és a dir, que pugui fer-ho.

2. Que estigui motivat, és a dir, que vulgui fer-ho.

No tots els nens estan preparats a la mateixa etapa, ja hem dit que és un procés maduratiu.
És important observar al nen, comença a dir "caca" o "pipi" mestres s'ho fa o inclús poc abans de fer-lo? Mostra interès pel tema? 

Senyals que ens poden ajudar: 

- Ja identifica les sensacions de pipí i caca i les sap comunicar d'alguna manera (ho diu, s'amaga, es toca...)

- L'incomoda anar brut i demana que el canviïn.

- Manté el bolquer sec durant més temps.

- Mostra interès per utilitzar l'orinal. 

Quina és la millor època?

No hi ha una època específica per aquest procés. Sí que és veritat que l'arribada del bon temps acompanya una mica el procés, perquè permet portar menys roba, i és més fàcil a l'hora de posar i treure.  A l'hora de les fugues, fa menys fred...  Però sobretot per trobar el moment adequat hem de tenir en compte la seva evolució personal,  i estar convençuts que tindrà tota la nostra disponibilitat possible per poder-los acompanyar en aquest moment. Entre els dos anys i mig i els tres anys, molts nens ja poden controlar esfínters i són ells mateixos qui volen començar a utilitzar l'orinal o el w.c.

Quan pot ser més difícil?

Hi ha situacions concretes, on potser es fa una mica més difícil aquest procés, o simplement no és el moment adequat per al nen o la nena, per exemple, l'arribada d'un germà, l'entrada a l'escola de grans, una situació difícil familiar...  En aquestes situacions hem de donar-li suport i assumir que potser li hem de tornar a posar el bolquer i esperar a un altre moment. 

A vegades és millor fer un pas enrere per poder avançar amb més seguretat.

Què ens pot ajudar en el procés?

- Tenir l'orinal disponible i oferir-li quan ho demana o sembla que en té ganes.

- Deixar que s'hi estigui un temps prudencial, però no massa estona per veure si fa alguna cosa.

- De tant en tant, recordar-li que no porta bolquer i estar una mica més pendent quan fa un temps que ho ha fet res.

- El farem participar amb petites coses com estirar de la cadena, o bé buidar l'orinal al w.c.

- Pel que fa a les deposicions si té un horari regular, ens serà una mica més fàcil.  Si no és així és aconsellable convidar-lo a seure després dels àpats.  I sobretot és important no fer-los agafar fàstic.

- Disposar de roba còmoda i fàcil de treure i posar per facilitar-li la tasca de poder fer-ho tot sol.

- Si se li escapa, cal explicar-li d'una forma senzilla i sense enfadar-se el que ha passat i el que passaria si ho hagués fet a l'orinal i felicitar-los si ho fan a l'orinal (no fer regals).

- No posar-li i treure-li el bolquer quan a nosaltres ens convé, simplement per la nostra comoditat. D'aquesta manera només aconseguirem confondre a l'infant perquè no sabrà quan s'ho pot fer a sobre i quan no. (les nits i les migdiades són una excepció).

- A la nit i a la migdiada posarem el bolquer, fins que veiem que durant uns dies s'aixeca amb ell sec.

- Hem d'estar preparats i portar a sobretot el que necessitem per aquest procés: un orinal, roba de recanvi.

- Hem de tenir paciència i constància.

- Sobretot no hem de comparar amb altres nens o amb el seu germà.

 

No hi ha un temps establert per assolir el control d'esfínters.  Cada nen és diferent i cadascú té el seu ritme natural, però el que és importan és donar temps als infants i sobretot l'absoluta confiança que ho aconseguiran.

   

                                                  PETIT MÓN