ANIVERSARI MES DE MAIG CLASSE ESQUIROLS

ANIVERSARIS MES DE MAIG CONILLETS

MOLTES FELICITATS!!!

ANIVERSARI MES DE MAIG RATOLINS

ELS ESQUIROLS TREBALLEM LA MÚSICA I ELS SONS

Aquestes últimes setmanes els esquirols hem treballat la música i els sons,  ho hem fet amb la realització de diferents activitats relacionades amb el tema.

Volem compartir amb vosaltres tot el que hem après i lo bé que ens ho hem passat.

 

COM HEM FET LA NOSTRA MARACA?

 

Vam haver de portar un envàs de plàstic per omplir-lo d'arròs. Més tard el vam decorar amb gomets i el vam tapar amb un trosset de paper pintat per nosaltres.

 

 

 

 

LA CAPSA DE LES CANÇONS

 

A aquesta activitat els nens estan asseguts en rotllana i se'ls presenta una caixa gran.

Aquesta capsa està plena de capsetes petites de diferents formes i colors, a cada una hi ha una imatge que es relaciona amb alguna cançó que ja hem treballat abans.

Més endavant es canviaran les imatges de dins les caixetes per afavorir un treball de memòria.
També apareix a estones el Mussol  del Silenci, el qual sempre porta quelcom d'especial. La condició básica és que té molta estima al silenci i per tant, quan surt, cal fer silenci i a partir d'aquest moment s'introdueixen les cançons i les audicions.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tot i que hi ha unes estones programades per fer música, a la llar utilitzem cançons en moments diversos de la rutina diària: quan treballem els hàbits, abans de la sortida, durant el joc lliure, en els contes, en els moments de descans, quan un nen es fa mal o no es trova bé, per tranquilitzar als nens...

 

 

ELS SONS

 

Durant aquest mes hem estat escoltant audicions de sons del nostre entorn, més concretament dels sorolls dels transports i tot el que està relacionat amb ells.

Per treballar aquesta temàtica hem realitzat un mural amb els diferents transports i els seus sons.També hem fet la manualitat d'un cotxe, que hem pintat, punxat, barnizat i enganxat paper a les finestretes del cotxe. 

 

 

 

 

 

 

 

L'ACTUACIÓ DEL QUIM EL PARE DE LA LAIA



 

Un pare ens va visitar i un concert ens va donar.

El cargol ens va cantar i les banyes vam aixecar. 

La coqueta amb sucre vam ballar i una rotllana vam crear.

La guitarra vam tocar i ens vam emocionar.

 

La classe dels esquirols donem les gràcies al Quim per haver compartit amb nosaltres aquesta activitat musical de la tarda del dimecres.

Fins la propera Quim!!!





 







 

 

 



 





PETONS I QUEIXALADES

ARTICLE "PETONS I QUEIXALADES" 

Estimades famílies, encara que sembla una mica difícil de comprende... les mossegades i esgarrapades són comunes i normals entre els infants d'un a tres anys. Per tal que us resulti una mica més fàcil entendre aquest comportament us adjuntem un enllaç a un article de la revista "IN-FÀN-CIA"

"Tant és, petons o queixalades, són conseqüències de les emocions que sentim. Els primers els normalitzem i els segons els patologitzem. Si no és problema el fet que un infant digui “totxe” enlloc de “cotxe” quan encara no sap parlar… per què ho és que mossegui quan encara no sap expressar sentiments? si fos capaç de dir “és que no ho entenc!”, “no et puc explicar el que vull”, “tinc ganes d’estar amb tu”, “em fan mal les dents”… si fos capaç de fer-ho, segurament ho faria i no mossegaria. Hi ha molts adults que no són capaços de dir “em sento malament amb el que has fet” i es passen tres dies fent morros amb un mutisme completament voluntari.

Les emocions ens mouen per facilitar-nos la vida. La por ens fa fugir d’allò que temem o ens ajuda a preparar-nos i estar alerta davant una situació perillosa. L’enuig és l’emoció que tenim quan ens sentim frustrats, quan creiem que ens traspassen els nostres límits. L’enuig ens porta a agredir per defensar-nos. Aquell comportament agressiu que va ser tan útil als nostres avantpassats per defensar-se dels depredadors, ara no ens permet socialitzar-nos. El que hem desenvolupat al llarg dels anys són altres respostes alternatives: diem no, marxem, ens queixem… per aprendre, tanmateix, necessitem temps, un entorn que ens ensenyi una maduració del nostre sistema nerviós.

Mentre això passa als nostres cervells, curs rere curs i a totes les escoles bressol, als voltants de l’any, els infants mosseguen. De fet mosseguen, mengen amb les mans, o amb poca traça amb la cullera i fan el pipí als bolquers. Quan hagin après altres habilitats ja les posaran en pràctica. Però, mentre no sigui així, les educadores es veuran en la difícil situació d’explicar a aquell pare o mare com ha estat la mossegada escandalosa que s’ha marcat a la cara de l’Infant. O bé comentar a uns pares, mig empeses per la pressió dels altres, que el seu fill o la seva filla fa uns dies que mossega.

Elles saben molt bé què fer. Elles coneixen a la perfecció els mecanismes d’aprenentatge dels seus infants. Algunes diran “no” amb to afectuós però decidit, i apartaran l’infant del lloc on es troba. D’altres li explicaran que allò fa mal. O potser l’apartaran sense mirar-lo directament i evitar així que aquell intent de cridar l’atenció tingui èxit. Li ensenyaran a reclamar-la d’una altra manera. En molts casos podran evitar-ho distraient-lo amb cançons o jocs. En alguna escola s’hauran preocupat de disposar d’aquells objectes que permetran descarregar aquella tensió acumulada per tot el que viu tan intensament. En molts equips elles es tranquil•litzaran compartint-ho amb les companyes i després observaran, com per art de màgia, que aquest “ansiolític” també té un efecte en la conducta de l’infant. I així, amb l’esforç i la dedicació de cada dia, aquells infants que mossegaven tan sovint, quan arribi el curs següent, hauran canviat la mossegada per un encara matusser “és meu!”. Encara els queda molt per aprendre.

Moltes famílies seguiran amb més o menys coneixements o intuïció aquestes passes i, si tot va com ha d’anar, després d’uns anys trobarem un adult amb una maduresa emocional reclamant de forma assertiva (educada però decidida) allò que creu que li pertoca. Si no és així, formarà part d’un dels milers d’adults immadurs amb els que compta la nostra “avançada societat” esperant que el món giri al seu voltant.

Una mossegada a la galta o al braç d’un fill genera emocions de tot tipus: pena, ràbia, por… és normal i adaptatiu. Allò que fem amb aquestes emocions, però, també servirà de model del nostre fill. He vist més d’un pare tenint una reacció violenta davant d’un fill que jugava amb una pistola. Qui aprèn de què? Tot això les educadores ho saben i, amb paciència, segueixen la seva feina dia rere dia. Això no obstant, a l’altra banda de la porta, el pare o la mera seguirà reclamant més vigilància (guardes de seguretat?), que apartin els “agressius” (els enviem tots al psicòleg?) o que aïllin les víctimes per evitar nous atacs (vitrines de vidre protectores?).

Socialitzar-se vol dir estar en contacte amb virus, haver d’esperar que sigui el torn per dinar, dormir amb altres sorolls, tenir la possibilitat de rebre una mossegada… però també vol dir tenir un bon sistema immunitari, saber esperar, tolerar, compartir, afrontar frustracions i desenvolupar els mecanismes emocionals necessaris per sobreviure en el nostre món actual on els depredadors tenen nom de persona."

Imma Riu
Psicòloga
(publicat a la revista In-fàn-ci-a, nº 40, set/oct 2009)

Text original:

- 1a part

- 2a part

TALLER DE LA MÚSICA

 

 

La caixa de les cançons

 

Els esquirols estem preparant el nostre cançoner " la caixa de les cançons", ja que la propera setmana farem el taller de la música.

Durant aquesta setmana els nens/es estem decorat amb pintura i paper capsetes petites on ficarem els diferents objectes que fan referencia a cada cançó que treballarem durant aquest trimestre.



 

 

 

Què bé que ens està quedant!!!