Ha arribat desembre i pares i mares de família s’interroguen sobre el regal de Reis ideal per a les seves filles i fills. Generalment la decisió és difícil, doncs l’oferta en joguines i jocs és gegantesca, el màrqueting aclaparador i les exigències de nenes i nens cada vegada més altes.
En entrar en qualsevol llar, és fàcil endevinar si aquí hi ha noies o nois, simplement prou observar les joguines que trobes al teu pas. Si el que veus són robots, camions, trens, avions i pilotes és segur que es tracta d’un nen; mentre que si notes un excés de color rosa, nines, tul i peluixos, significa sens dubte que trepitges el territori d’una nena.
Aquesta separació és radical en les tendes de joguines: els passadissos estan dividits en rosa per a les nenes i blava per als nens. En general el departament de nens és de colors sòlids i implica energia, audàcia, competència; mentre que la secció de nenes és de colors suaus i transpira bellesa, vanitat, ordre i domesticidad. Per això, no ens sorprenem quan un nen rebutja una joguina de característiques “femenines” al·legant que és “de noies”.
Les joguines sexistes reprodueixen l’estereotip de societat patriarcal, masclista, en la qual la dona neta i cuida dels bebès limitant el seu potencial per abastar altres tasques mentre que l’home construeix, inventa i crea aliè a les tasques de la llar.
Alguns pares i mares es preocupen si el seu petit fill tria les nines en comptes de jugar als pistolers, o els sembla rar sí la filla prefereix jugar als pirates en comptes d’entretenir-se amb una Barbie. La veritat és que les petites i petits no tenen idea del que significa la programació de gèneres. Però, la qual cosa sí saben és que gaudeixen realitzant certes activitats, ja sigui construir, ordenar, jugar un rol, endevinar, etc. i aquests jocs poden ser de qualsevol color.
Avui dia, els rols de gènere específics a l’home i a la dona no estan tan marcats en les famílies, per la qual cosa no hauria d’impressionar-nos veure a una nena que es diverteix amb una taladradora de joguina, imitant com la seva mare instal·la els quadres en la paret i assembla els mobles recentment comprats.
Recordem que les joguines són les eines que ens porten a experimentar, explorar, aprendre, socialitzar i crear, a més potencien la imaginació i ensenyen valors. En triar-los, no hem de deixar-nos guiar per les etiquetes “noi” “noia”, abans de res no oblidem que les joguines són referents de la infància i en plantejar diferències per gèneres, vam continuar construint desigualtats.
PETIT MON
En entrar en qualsevol llar, és fàcil endevinar si aquí hi ha noies o nois, simplement prou observar les joguines que trobes al teu pas. Si el que veus són robots, camions, trens, avions i pilotes és segur que es tracta d’un nen; mentre que si notes un excés de color rosa, nines, tul i peluixos, significa sens dubte que trepitges el territori d’una nena.
Aquesta separació és radical en les tendes de joguines: els passadissos estan dividits en rosa per a les nenes i blava per als nens. En general el departament de nens és de colors sòlids i implica energia, audàcia, competència; mentre que la secció de nenes és de colors suaus i transpira bellesa, vanitat, ordre i domesticidad. Per això, no ens sorprenem quan un nen rebutja una joguina de característiques “femenines” al·legant que és “de noies”.
Les joguines sexistes reprodueixen l’estereotip de societat patriarcal, masclista, en la qual la dona neta i cuida dels bebès limitant el seu potencial per abastar altres tasques mentre que l’home construeix, inventa i crea aliè a les tasques de la llar.
Alguns pares i mares es preocupen si el seu petit fill tria les nines en comptes de jugar als pistolers, o els sembla rar sí la filla prefereix jugar als pirates en comptes d’entretenir-se amb una Barbie. La veritat és que les petites i petits no tenen idea del que significa la programació de gèneres. Però, la qual cosa sí saben és que gaudeixen realitzant certes activitats, ja sigui construir, ordenar, jugar un rol, endevinar, etc. i aquests jocs poden ser de qualsevol color.
Avui dia, els rols de gènere específics a l’home i a la dona no estan tan marcats en les famílies, per la qual cosa no hauria d’impressionar-nos veure a una nena que es diverteix amb una taladradora de joguina, imitant com la seva mare instal·la els quadres en la paret i assembla els mobles recentment comprats.
Recordem que les joguines són les eines que ens porten a experimentar, explorar, aprendre, socialitzar i crear, a més potencien la imaginació i ensenyen valors. En triar-los, no hem de deixar-nos guiar per les etiquetes “noi” “noia”, abans de res no oblidem que les joguines són referents de la infància i en plantejar diferències per gèneres, vam continuar construint desigualtats.
PETIT MON
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Estarem molt agraïts de rebre comentaris.