NO, NO I NO

Cada any em sobta la cara de sorpresa dels pares i mares que vénen intrigadíssims a le l’escola Petit Mon preguntant: “Què li ha passat al meu fill?”, “On és aquell nen tan dolç?”, “Ara només diu “no” per tot i quan li porto la contrària em fa una rebequeria”.

A poc a poc els anem tranquil·litzant, quan els expliquem que, al voltant dels dos anys, els nens i nenes fan una petita adolescència que té característiques molt similars a la que es produirà uns anys més endavant.

Cap als 24 mesos els nens i nenes fan una evolució en diverses àrees, el llenguatge es fa més entenedor per l’adult i els serveix per expressar sentiments i desitjos. Comencen a mostrar preferències en temes com el menjar, els jocs…

S’inicien en el control d’esfínters, una de les fites més importants d’aquesta etapa i que fa que els nostres fills se sentin “grans, grans, grans!!!”.

Hi ha un canvi en el joc, que ara imita moltes vegades el que fan els grans tot fent rols d’adults, juguem a metges, a cuines, a cotxes, a “senyus”,…

Comencen a “pensar a fer, abans de fer”, i gràcies a això poden descobrir les relacions causa-efecte entre les seves accions i les conseqüències que en deriven.

Tot això els agafa en un moment en què el cervell està més actiu i això fa que tinguin molta curiositat, però alhora tenen dificultat per prendre decisions.
És una etapa que demana molta i molta paciència i comprensió per part dels pares. Hem d’entendre aquests senyals com a quelcom positiu, ja que formen part d’una conducta normal d’afirmació del jo, necessària per la formació de la pròpia personalitat.

Caldrà, per tant, tenir molta “mà esquerra” per reconduir tota aquesta energia cap allà on ens interessa i ajudar els nostres fills i filles a assolir una sèrie de pautes educatives, plena d’hàbits i valors que contribueixin a fer-los unes personetes autònomes i felices.

  

                                                                                                                   Petit Mon