10 Pautes educatives

10 Pautes educatives

1. . Elogi i recompenses Les millors recompenses són l’atenció, l’elogi i l’estimació. La valoració personal, no pas material, sempre és millor que haver d’utilitzar el càstig. Fixar-se en els bons comportaments i no sols en allò que es fa malament. 2 2. . Coherència Establir normes i vigilar que tothom les entengui i compleixi. No variar les normes gaire sovint. Reflexionar sobre la tasca educativa i no deixar-se portar per les circumstàncies, sense haver pensat amb antelació. Trobar punts d’acord general entre la parella i respectar a l’altre en la decisió pressa. No plantejar cap desafiament davant la criatura. Quan un s’atura a pensar se n’adona que a vegades les coses no són tan complicades com semblen i que tan sols utilitzant el sentit comú i el seny es resolen moltes situacions.

3 3. . Rutina L’ordre i les rutines establertes ajuden a crear un ambient tranquil i seré on tothom sap què, quan i com s’han de fer les coses. Les rutines proporcionen una estructura clara pel funcionament en la vida diària, una previsió que aportarà seguretat i confiança a l’infant.

Satisfer les necessitats físiques en funció de les peculiaritats de cada infant proporciona benestar emocional. En cas contrari es crea un clima d’incertesa i inseguretat. Les rutines o aprenentatge d’hàbits requereixen temps és important no defallir.

4 4. . Límits Posar límits, uns marcs de referència. No tot és possible ni tot pot estar permès. Mostrar el que està bé i el que no, el que es pot fer i el que no. Això proporciona unes referències i una estabilitat. Les normes variaran segons l’edat i el moment evolutiu de l’infant. Han de ser poques, clares i de fàcil compliment. No oferir gaires opcions a triar ja que ells no saben, ni tenen el criteri suficient, per saber quina és la millor opció.

5 5. . Disciplina La disciplina ha de trobar el punt d’equilibri entre ser afectuós i a la vegada ferm. No perdre mai el respecte. Per mantenir els límits caldrà una dosi de disciplina i control, marcar les directrius i pautes a seguir. El to de veu,un avís clar i concret per tal que s’entengui el missatge poden ser suficients.
 

   6 6. . Avisos Avisar quan el comportament no és l’adequat per donar l’oportunitat de corregir. Advertir i anticipar el que passarà per tal de preparar a l’infant sobre els fets posteriors per tal que no es trobi desorientat en una situació no esperada i alhora pugui conèixer quines seran les conseqüències de les seves accions.

7 7. . Expectatives És important saber i conèixer les habilitats i limitacions de cada infant per adequar les demandes. Per més petits que siguin cal explicar clarament el que volem, desitgem o esperem que faci. No calen raonaments extensos. Pot ser útil realitzar l’acció davant de l’infant per tal que imiti o copiï fins que ho aprenguin a fer tot sol. Mostrar-se segur i decidit que la opció triada és la més encertada.

   8 8. . Autocontrol Intentar no perdre la calma i mantenir el control de la situació. Els adults representen la seguretat i tranquil·litat per un infant, no se’ls pot defraudar. Davant un crit no respondre amb un crit, en un enfrontament com una rebequeria o provocació no deixarse endur pels nervis, cal transmetre serenor, seguretat i confiança.

9 9. . Responsabilitat Cada edat té les seves petites responsabilitats. Ajudem-los a créixer confiant que són capaços de fer allò que estan aprenent. Oferir oportunitats de practicar els hàbits en funció de cada edat. No oblidar que és l’adult el que ha de prendre les decisions. Moltes opcions confonen i no ajuden gens a l’infant a entendre quin és el camí o la decisió correcta i adequada. No es pot delegar als infants la presa de decisions sobre aspectes importants del desenvolupament. Els pares, no l’infant, són els que manen.

1 10 0. . Relaxament Planejar amb anticipació les possibles situacions per poder actuar amb calma i serenor sense veure’s sorprès per la situació. Tampoc cal ser ni molt estrictes ni molt rígids. És molt fàcil caure en els extrems. Intentar fer les coses divertides. Si ca afegir una dosi de teatre per o aconseguir allò que es pretén o pot ser li vindrà més de gust fer-ho a partir d’algun joc. Es viu a contra temps i les preses són un mal aliat, cal donar temps a l’infant a fer les coses. És força recomanable buscar petites estones on poder compartir un conte, una cançó, un joc, un somriure...

Bona sort!
 

Material elaborat per:

Lourdes Sànchez i Flamerich

Psicóloga escolar                                                                                             PETIT MON