Les rutines que et recomanen perquè els nens es dormin i el que acaba passant quan les poses en pràctica
Una de les coses que més esgota físicament als pares és el tema de les nits, del somni, de aconseguir que s'adormin de pressa i et deixin temps per a sopar i d' adormir-te a una hora decent per descansar unes quantes hores abans d'engegar-te per a un nou dia. Per això els pares tendeixen a escoltar qualsevol consell que pugui oferir-se sobre aquest tema i per això solen tractar de seguir les recomanacions sobre pautes i rutines perquè els nens dormin millor.
Parlo de fer les coses sempre en el mateix ordre, del moment del bany perquè es relaxin, d'un sopar tranquil, el conte i finalment abrigallar-los. Sí, això ho sabem tots però què és el que acaba passant realment?
Fes les coses sempre en el mateix ordre
El consell té lògica. Si sempre fas el mateix, i en el mateix ordre, el nen aprèn què ve després de cada acte i així va preparant-se per al moment final, que és el del somni. No obstant això, ho fas uns dies i després la cosa s'espatlla perquè papa o mama arriba de treballar a saludar als nens sempre en un moment diferent. De vegades després del bany, de vegades durant el sopar, de vegades durant el conte... i no saps què passa, ni per què, però és arribar mama, o papa, i extralimitar-se tot.
No és que faci res en concret, que de vegades sí que és culpa seva perquè els posa com a motos amb les seves bromes, és que la seva sola presència ja fa que comenci a regnar el caos a casa
Suma-li això al fet que de vegades tenen tanta gana que no et dóna temps per banyar-los primer, o que van tan bruts que és impossible que mengin així: impossible fer-ho sempre igual.
El bany perquè es relaxiNo és que faci res en concret, que de vegades sí que és culpa seva perquè els posa com a motos amb les seves bromes, és que la seva sola presència ja fa que comenci a regnar el caos a casa
Suma-li això al fet que de vegades tenen tanta gana que no et dóna temps per banyar-los primer, o que van tan bruts que és impossible que mengin així: impossible fer-ho sempre igual.
T'ho diuen fins a quan és bebè, que és ideal fer-ho cada dia, perquè es relaxen i així es dormen de seguida. Però sent, que de vegades et toca el que en comptes de relaxar-se, es posa a jugar, o a plorar, i resulta que entrava al bany amb una mica de somni i surt amb els ulls com a plats
Quan són més grans, la baralla és constant: una lluita perquè es banyin, perquè la frase "A la dutxa!" és una d'aquestes que no són capaces de desxifrar, o bé una de les quals no tens molt clar si la dius o si tot és fruit de la teva imaginació. Que ho dius 10 vegades i és com si no ho haguessis dit, o com si sentissin ploure. Passant olímpicament de tu.
Així acabes per inventar-te jocs perquè vagin a la dutxa, aprofitar per anar despullant a l'un, a l'altre. Fiques a un a la dutxa, vas per l'altre i quan arribes el primer s'ha anat no saps on. Llavors ho recuperes i vas amb els dos nus, un en cada braç. Sospires perquè per fi ho has aconseguit i t'adones de l'estona que portes per aconseguir que es banyin. Alguna cosa que són segons en el teu cas, sembla una eternitat... i els cinc o deu minuts del bany es converteixen en interminables, perquè no volen sortir!
No es volien banyar, però ara estan jugant i no volen que els treguis, i vas mirant el rellotge i veus que un dia més, una setmana més, un mes més, no vas a aconseguir que es adormin de pressa. I sent, que de relaxar-se res... que tenen més energia que vosaltres dos junts.
Surten, t'ho mullen tot, el sòl perdut d'aigua perquè han fet no sé què batalla o ha caigut no sé què tempesta. Els seques, seques el sòl amb la tovallola, els manes a posar-se el pijama i acabes d'assecar el sòl amb la roba bruta, si és que no necessites anar a per la fregona.
La cena
Ja els tens amb el pijama, toca sopar, i un que no vol no sé què, l'altre que vol menjar no sé quants, i tu que venja, que a sopar, que és tarda, que es posin les piles que "demà a veure amb quina cara us aixequeu per anar a l'escola", i que com no estiguin pel sopar igual no dóna temps ni de llegir el conte.
A veure si així asseguts, menjant, es relaxen una mica ja, perquè jo ja no sé...", penses. Però a un li cau l'aigua (una altra vegada, per vuitena vegada aquesta setmana), es mulla i mulla al germà, que plora. Llavors es gira i li crida, un posa una mà per mitjà, l'altre l'altra, intenten arrencar-se el pèl o pegar-se i l'altre es defensa i mentre dius Ja val! No us pegueu! Vas per dos pijames més, un per a cadascun i els canvies, mentre t'adones que portes no sé quants minuts sopant amb ells, però dempeus.
Quan per fi han acabat per a sopar (o això creïs, perquè en els plats sembla haver-hi el mateix menjar que els vas posar), es renten les dents, o els rentes les dents, i en el procés d'escopir pasta o rentar-se les mans perquè consideren que les tenen brutes, un torna a mullar-se el pijama. Però no plora... solament s'ha mullat fins a l'espatlla, però sembla que li està bé. Llavors li dius això de "mare meva, com vas a dormir així", i optes per canviar-li el pijama. Però no vol! Aquest li encanta! Li expliques per què no és ni mitjà normal dormir amb un pijama mullat i li ofereixes els súperdivertidos altres pijames que té (si és que té més), o un del germà, o una samarreta de màniga llarga, o... fins que accepta. L'hi canvies, però sent, "aquests pantalons ara no peguen, mamà" (o papà). Així que busca els pantalons del pijama nou, o agrega una peça de roba que sí que pegui, mentre sospires de nou i et dius "a veure si amb el conte...".
L'hora del conte
Els dius que agafin el conte que volen, que ara vas, mentre tractes de donar una mica de sentit en 30 segons a la teva casa, donant ja per perdut el dia (avui em fico al llit tarda, una nit més), i que comencin ells (per si en una d'aquestes el major li expliqués el conte al petit), perquè total sempre agafen el mateix, que estàs cansada d'explicar-ho.
Però no, estan esperant al fet que comencis tu, perquè ja és una tradició. I et poses a això. T'interrompen perquè avui ho estàs explicant diferent. Et tornen a interrompre perquè s'han adonat que t'has saltat parts del conte deliberadament. T'interrompen de nou perquè volen preguntar-te alguna cosa sobre el conte. Et tornen a interrompre perquè volen preguntar-te què vol dir "sexual", i quan per fi tanques la tapa et diuen "volem un altre". Que volen un altre conte, que no tenen son.
I et poses, quin remei, a risc d'acabar adormint-te tu abans que ells, que aquesta posició de semitumbado no vegis el relaxant que és, i s'adonen que per moments tanques la boca perquè se't tanquen els ulls i t'arrenquen d'aquest estat de pau cridant: "Papà! Què passa ara? Segueix amb el conte
L'hora de dormir
Així que ho acabes i els dius que apagues la llum, que a dormir tots, que els vols molt i que un petonet. I un diu "què gana, crec que no he sopat". L'altre que "vull aigua". I el de més enllà que "crec que demà havia de portar a l'escola una samarreta taronja", que t'espavila de cop perquè a veure d'on cony vas a treure tu una samarreta taronja a les onze de la nit... Vas al mòbil, grup de whatsApp "Classe dels dofins", i preguntes per la samarreta taronja. Que sí, que és per demà al matí.
Vas per una mica de menjar pel qual no ha sopat i prepares el raspall per rentar-li les dents. Vas per aigua per a l'altre i reses per què d'entre les ombres o a casa de la teva mare, aparegui una samarreta taronja que puguis recollir l'endemà, ben d'hora, de camí al col·legi, perquè el nen la porti. O això, o passant sent, digues-li que se t'ha oblidat...
I en aquestes, al final de tot, et fiques al llit esgotat, amb la teva parella, també esgotada, i t'assentis un absolut desastre, amb una vida que és un desastre i uns nens que, almenys en l'escola, diran que són un desastre, com els seus pares.
Doncs això, més o menys, és la diferència entre el que els experts aconsellen i el que després acaba succeint en el dia a dia d'una família més o menys normal, dic jo.
