“Educar és acompanyar en el descobriment de la vida”
EDUCAR: COM I PER QUÈ?
“Educar és acompanyar en el descobriment de la vida”
Educar comporta ajudar a créixer, guiar, contenir, acollir, escoltar, renyar des de l’afecte i l’estimació és un llarg procés que s’inicia en néixer i que s’allarga uns quants anys. Quan parlem d’educar en els infants què volem dir...
Material elaborat per: Lourdes Sànchez i Flamerich Psicòloga
≈ L’infant necessita que l’adult li transmeti seguretat i confiança, per tant cal tenir les idees molt clares per poder-les transmetre amb control. Les pautes i les rutines ajuden a establir una regularitat i una constància que permeten posar ordre en un món caòtic i desorganitzat segons com el percep l’infant. ≈ Els límits aporten marcs de referència per saber què puc fer i què no, fins on puc arribar..., però cal que tinguin coherència, n’hi ha d’haver pocs, però han de ser clars i que sigui possible complir-los. ≈ Saber aplicar la disciplina positiva per buscar la implicació de l’infant. Els somriures, les abraçades, els petons, les recompenses, la valoració són grans aliades. ≈ Exercir el rol de pare o mare amb autoritat, no de forma autoritària. ≈ Assumir el paper que correspon no delegar el rol ni la presa de decisions a l’infant. ≈ Entendre que els infants van creixent, per tant l’adult ha d’adaptar la manera de fer en funció de l’edat, les capacitats o el moment evolutiu. ≈ Reflexionar sovint sobre la tasca educativa: què s’està fent, per què, com, per poder revisar allò que funciona i allò que no funciona. ≈ Trobar estones de distensió, relaxació, joc per evitar caure en la trampa de la provocació que sovint posen els infants per avaluar si l’adult està capacitat per exercir de pare o mare!
Petit Mon 
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Estarem molt agraïts de rebre comentaris.