ANIVERSARIS CARGOLS MES DE NOVEMBRE

MOLTES FELICITATS CARGOLS!

                                   
                                                                        PETIT MON

Per què tants nens no volen posar-se la jaqueta

Potser aquesta situació et sona: és hivern, fa fred però el teu fill no vol posar-se la jaqueta. Ho intentes, li parles de les temperatures, i res. Li expliques el tema dels refredats, i res. En aquest moment comença, en moltes cases, la disputa més típica en els mesos de fred.

I en aquest punt també és quan molts pares es pregunten: “Per què no vol posar-se la jaqueta? No veu que a fora fa fred? Ens està prenent el pèl? L’he d’obligar a posar-se-la? Què faig?”
Jo sóc bastant fredolica. Abans de tenir les meves filles n’era encara més, suposo que les hormones van fer de les seves, però fins i tot així, tinc molt més fred del que tenen elles la major part del temps.
Amb la meva primera filla em va passar el que acabo d’explicar més amunt: no entenia com MAI volia posar-se la jaqueta.
Aquesta situació va començar a produir-se quan ella tenia 2 anys i uns pocs mesos i em vaig adonar que teníem massa conflictes per culpa d’una trista jaqueta.
Alguna cosa estava passant i calia solucionar-ho.
Així que EM vaig observar: jo confiava plenament en la seva capacitat per saber quan tenia gana i quan no. Confiava sense dubtar-ho en què ella sabia perfectament quan tenia set i quan no. Quan volia mamar i quan no. Llavors…
                      Què em feia pensar que ella no era capaç de saber quan tenia fred i quan no?
Així que vam començar a fer la prova: si no volia posar-se la jaqueta, li dèiem que d’acord i que quan tingués fred, ens la demanés.
Endevineu de què ens vam adonar. Sí… sabia detectar TAMBÉ quan tenia fred.
I per art de màgia, es va acabar el conflicte amb la maleïda jaqueta. Una cosa a la qual em vaig haver d’acostumar i no em va ser fácil.
Perquè veure-la sense jaqueta em feia tenir a mi encara més fred!No us passa? Això que quan tu tens fred i veus algú menys abrigat que tu te n’entra encara més?
Però tot va començar a tenir sentit per a mi. Ella sempre va ser (i és encara), molt calorosa i m’ho havia demostrat en múltiples ocasions. Era obvi que no volgués posar-se la jaqueta en el moment que a mi em semblava que feia fred perquè ella encara no ho sentia en el seu cos.
També em vaig adonar d’un altre error que cometíem: li posàvem la jaqueta a casa, just abans de sortir. Però a casa no fa fred i com que els nens viuen el present, si ARA no tenen fred, per molt que els diguis que després en tindran, per què posar-se-la? Per a ells no té cap sentit…
Així que vam començar a actuar tenint en compte la seva temperatura corporal i la seva edat, respectant les seves necessitats també de fred i de calor i entenent que vivia sempre en el present. Només en el present.L’únic conflicte que vaig viure a partir d’aleshores era el de sentir-me malament quan la gent em mirava amb una nena sense jaqueta, però aquest és un altre tema
En vaig parlar en aquest post: “La nena que tenia calor”
O el fet de gestionar els comentaris de “¿però no li poses la jaqueta?”… Per sort, ella era més ràpida i contestava “perquè no tinc fred”. I llestos
Des de fa un temps vivim la mateixa situació però amb la nostra segona filla, de poc més de 2 anys i mig. Endevineu-ho: tampoc vol posar-se la jaqueta. Però igual que la seva germana, sap perfectament quan té fred i llavors, se la posa sense cap problema.
Per això, perquè ho he viscut a fons amb les meves dues filles, vull donar-te aquests consells si el teu fill/a és dels que tampoc se la volen posar:
1. ADAPTEM-NOS A L’EDAT DEL NOSTRE FILL
Sí, quan són nadons som nosaltres els que decidim quan els abriguem o no. Ells no poden dir-nos-ho. Però els nens creixen i ens hem d’adaptar al profund canvi que experimenten quan maduren i arriben a aquesta etapa en què volen prendre les seves pròpies decisions.
2. RESPECTEM-LOS

De la mateixa manera que de vegades no volen la jaqueta, altres voldran anar més abrigats del que nosaltres voldríem. Per què no confiar en què saben notar perfectament quan tenen fred i quan no? Respectem les seves necessitats d’abrigar-se o de no fer-ho.
3. PREGUNTEM-NOS: ELS ABRIGUEM MASSA?
Perquè això passa molt sovint: nens ultra abrigats suant. Per por que es constipin, els abriguem com siestiguessin a Sibèria, i acaben suant i a vegades, també refredant-se encara més!

No fem allò de: “abriga’t que tinc fred”! I abriguem-los si ELLS tenen fred, que seria el més lògic.
4. CONFIEM
Per poder fer tot el que he escrit més amunt necessitem confiar-hi. Confiar en el seu coneixement de si mateixos, confiar en què sabran notar la sensació de fred i de calor (si en tenen, sobretot, certa edat) i confiar que quan ho sentin, ens ho diran.
5. PRENGUEM DISTÀNCIA I OBSERVEM
Si cada dos per tres tenim conflicte a casa per la jaqueta, alguna cosa està passant i necessitem revisar què fem i com ho fem. Potser els abriguem massa, potser els posem la jaqueta dins d’una casa amb calefacció, potser ho diem de males maneres…
Observem què fem i com, i fem alguns canvis perquè el tema de l’abric deixi de ser un conflicte.
6. NO ENS ENFADEM
De vegades els pares acceptem que no portin la jaqueta perquè s’han enrabiat d’allò més, però ens enfadem amb ells i els donem la llauna tota l’estona amb què se la posin.
Si ens enfadem, els fem sentir malament i els atabalem constantment amb frases com “ara te la poses, eh?”, o “si no te la poses…”, podem aconseguir just el contrari: que tot i que tingui una mica de fred, l’estem atabalant tant que prefereix no posar-se-la. Sí, perquè s’acaba enfadant també amb nosaltres.
I això no és el que volem. Per tant, no posem tanta tensió en un tema que no hauria de tenir-ne cap i relaxem-nos amb aquest tema.
7. FEM LA PROVA
Potser tot el que acabes de llegir no et convenç perquè no creus que el teu fill vulgui posar-se la jaqueta i tens por que es refredi. T’entenc, també ho he viscut. Però prova-ho. Fes la prova: si no us funciona, segueix com fins ara, i si et funciona, ja ho tens!
 els teus fills, volen posar-se la jaqueta? Et preocupa que no se la posin? Com ho gestioneu?

Miriam Tirado                                        Petit Mon

ELS CARGOLS I LES PILOTES

LES PILOTES

En aquesta sessió els cargols hem investigat de quina manera podíem fer servir les pilotes.

Primerament, la Miriam ens ha explicat una mica les característiques d'aquestes, com per exemple, que les pilotes són rodones, que hi ha de més grans i més petites, de diferents colors, hi ha algunes que són més dures i d'altres que poden ser més toves... 

Aquí us deixem una petita mostra de com hem interactuat amb elles.

Seguidament, hem realitzat joc dirigit, que consistia en posar-nos asseguts a terra un davant de l'altre i passar la pilota entre nosaltres amb les mans.

Després amb una pilota de platja, que són més tovetes, hem realitzat xuts per la classe i així també hem utilitzat els peus.

Finalment, amb les pilotes petites, que boten i boten sense parar, hem decidit que faríem una obra d'art. I us preguntareu com pot ser possible no? Doncs, amb una capsa de cartró, les pilotes, un full de paper per nen i pintures ha estat possible. 

Mireu aquest són els passos a seguir:

Material:

 1-Suquem les pilotes en pintura

2- Posem les pilotes sucades en la pintura dins de la capsa

3- Agitem ben fort la capsa i les pilotes es desplaçaran lliurament i tindrem la nostra obra d'art.

I així han quedat les nostres obres d'art:

Esperem que us hagi agradat igual o més que a nosaltres!!!

Petit Món

ELS CARGOLS I ELS ESQUIROLS HEM ANAT D'EXCURSIÓ

Divendres 16 els cargols i els esquirols vam fer la nostra primera sortida d'aquest curs, aquesta va estar al Mercat de les flors.

 

La Lulla i el seu company ens van endinsar en un món de dansa i sons. L'activitat es va realitzar a dins d'un iglú on predominaven les llums, els colors i la forma rodona.

Va ser una experiència nova per tots, on alguns van gaudir més que els altres, però estem desitjant que arribi la propera sortida.

Petit Món

ELS CONILLETS CREEN POTS SENSORIALS I JOC AMB DIARIS

Us heu adonat amb els vostres fills/es que els hi criden més l'atenció materials reciclats divertits que no pas les joguines més cares???!!!!
Per corroborar aquesta hipòtesis els conillets hem creat les nostres pròpies joguines amb materials quotidinas : hem fet pots sensorials.

Hem agafat pots buits de plàstic i els hem omplert amb diferents pastes alimenticies : macarrons , espirals i arròs.

Per ajudar-nos a omplir els pots hem fet servir unes safates amb culleres i embuts , materials que ens han resultat força interesants.

 

Ens ho hem passat molt bé creant els pots i desprès jungant amb ells. Ara passaran a formar part de les joguines de la classe!!!!
A continució podreu veure com els hem elaborat....

I aquest ha estat el resultat!!!!

Desprès de la realització dels pots , ens hem posat a jugar amb ells. Fan soroll , rodolen , es poden capgirar , ...  ha estat una estona molt divertida ,mireu mireu!!!!!

I ara ja els nostres pots passan a formar part de les nostres joguines de la classe!!!!

Hem aprofitat aquestes sessions per utilitzar un altre material que dona molt joc al petits : el paper de diari!!!
Els hi hem posat pel terra de la classe , tot de fulles de paper de diari i els hem deixat fer i desfer a la seva semblança. Ha sigut una activitat que ha durat uns quinze minuts , perquè fer-la durar més temps en nens de la seva edat ja es converteix en pesat. Però ha sigut una estona molt divertida , on s'han trobat molt agust fent allò que els hi ha vingut en gana !!!!
A continuació hi podreu veure unes imatges i un petit video de la sessió , que ho disfruteu!!!!

Desitgem que us hagin agradat les nostres fotos i videos , fins la propera!!!!

                                                               PETIT MON