Potser aquesta situació et sona: és hivern, fa fred però el teu fill no vol posar-se la jaqueta. Ho intentes, li parles de les temperatures, i res. Li expliques el tema dels refredats, i res. En aquest moment comença, en moltes cases, la disputa més típica en els mesos de fred.
I en aquest punt també és quan molts pares es pregunten: “Per què no vol posar-se la jaqueta? No veu que a fora fa fred? Ens està prenent el pèl? L’he d’obligar a posar-se-la? Què faig?”Jo sóc bastant fredolica. Abans de tenir les meves filles n’era encara més, suposo que les hormones van fer de les seves, però fins i tot així, tinc molt més fred del que tenen elles la major part del temps.
Amb la meva primera filla em va passar el que acabo d’explicar més amunt: no entenia com MAI volia posar-se la jaqueta.
Aquesta situació va començar a produir-se quan ella tenia 2 anys i uns pocs mesos i em vaig adonar que teníem massa conflictes per culpa d’una trista jaqueta.
Alguna cosa estava passant i calia solucionar-ho.
Així que EM vaig observar: jo confiava plenament en la seva capacitat per saber quan tenia gana i quan no. Confiava sense dubtar-ho en què ella sabia perfectament quan tenia set i quan no. Quan volia mamar i quan no. Llavors…
Què em feia pensar que ella no era capaç de saber quan tenia fred i quan no?
Així que vam començar a fer la prova: si no volia posar-se la jaqueta, li dèiem que d’acord i que quan tingués fred, ens la demanés.
Endevineu de què ens vam adonar. Sí… sabia detectar TAMBÉ quan tenia fred.
I per art de màgia, es va acabar el conflicte amb la maleïda jaqueta. Una cosa a la qual em vaig haver d’acostumar i no em va ser fácil.
Perquè veure-la sense jaqueta em feia tenir a mi encara més fred!No us passa? Això que quan tu tens fred i veus algú menys abrigat que tu te n’entra encara més?
Però tot va començar a tenir sentit per a mi. Ella sempre va ser (i és encara), molt calorosa i m’ho havia demostrat en múltiples ocasions. Era obvi que no volgués posar-se la jaqueta en el moment que a mi em semblava que feia fred perquè ella encara no ho sentia en el seu cos.
També em vaig adonar d’un altre error que cometíem: li posàvem la jaqueta a casa, just abans de sortir. Però a casa no fa fred i com que els nens viuen el present, si ARA no tenen fred, per molt que els diguis que després en tindran, per què posar-se-la? Per a ells no té cap sentit…
Així que vam començar a actuar tenint en compte la seva temperatura corporal i la seva edat, respectant les seves necessitats també de fred i de calor i entenent que vivia sempre en el present. Només en el present.L’únic conflicte que vaig viure a partir d’aleshores era el de sentir-me malament quan la gent em mirava amb una nena sense jaqueta, però aquest és un altre tema
En vaig parlar en aquest post: “La nena que tenia calor”
O el fet de gestionar els comentaris de “¿però no li poses la jaqueta?”… Per sort, ella era més ràpida i contestava “perquè no tinc fred”. I llestos
Des de fa un temps vivim la mateixa situació però amb la nostra segona filla, de poc més de 2 anys i mig. Endevineu-ho: tampoc vol posar-se la jaqueta. Però igual que la seva germana, sap perfectament quan té fred i llavors, se la posa sense cap problema.
Per això, perquè ho he viscut a fons amb les meves dues filles, vull donar-te aquests consells si el teu fill/a és dels que tampoc se la volen posar:
1. ADAPTEM-NOS A L’EDAT DEL NOSTRE FILL
Sí, quan són nadons som nosaltres els que decidim quan els abriguem o no. Ells no poden dir-nos-ho. Però els nens creixen i ens hem d’adaptar al profund canvi que experimenten quan maduren i arriben a aquesta etapa en què volen prendre les seves pròpies decisions.
2. RESPECTEM-LOS
De la mateixa manera que de vegades no volen la jaqueta, altres voldran anar més abrigats del que nosaltres voldríem. Per què no confiar en què saben notar perfectament quan tenen fred i quan no? Respectem les seves necessitats d’abrigar-se o de no fer-ho.
3. PREGUNTEM-NOS: ELS ABRIGUEM MASSA?
Perquè això passa molt sovint: nens ultra abrigats suant. Per por que es constipin, els abriguem com siestiguessin a Sibèria, i acaben suant i a vegades, també refredant-se encara més!
No fem allò de: “abriga’t que tinc fred”! I abriguem-los si ELLS tenen fred, que seria el més lògic.
4. CONFIEM
Per poder fer tot el que he escrit més amunt necessitem confiar-hi. Confiar en el seu coneixement de si mateixos, confiar en què sabran notar la sensació de fred i de calor (si en tenen, sobretot, certa edat) i confiar que quan ho sentin, ens ho diran.
5. PRENGUEM DISTÀNCIA I OBSERVEM
Si cada dos per tres tenim conflicte a casa per la jaqueta, alguna cosa està passant i necessitem revisar què fem i com ho fem. Potser els abriguem massa, potser els posem la jaqueta dins d’una casa amb calefacció, potser ho diem de males maneres…
Observem què fem i com, i fem alguns canvis perquè el tema de l’abric deixi de ser un conflicte.
6. NO ENS ENFADEM
De vegades els pares acceptem que no portin la jaqueta perquè s’han enrabiat d’allò més, però ens enfadem amb ells i els donem la llauna tota l’estona amb què se la posin.
Si ens enfadem, els fem sentir malament i els atabalem constantment amb frases com “ara te la poses, eh?”, o “si no te la poses…”, podem aconseguir just el contrari: que tot i que tingui una mica de fred, l’estem atabalant tant que prefereix no posar-se-la. Sí, perquè s’acaba enfadant també amb nosaltres.
I això no és el que volem. Per tant, no posem tanta tensió en un tema que no hauria de tenir-ne cap i relaxem-nos amb aquest tema.
7. FEM LA PROVA
Potser tot el que acabes de llegir no et convenç perquè no creus que el teu fill vulgui posar-se la jaqueta i tens por que es refredi. T’entenc, també ho he viscut. Però prova-ho. Fes la prova: si no us funciona, segueix com fins ara, i si et funciona, ja ho tens!
els teus fills, volen posar-se la jaqueta? Et preocupa que no se la posin? Com ho gestioneu?
Miriam Tirado Petit Mon
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Estarem molt agraïts de rebre comentaris.