Quan fan el seu primer any els nens i nenes comencen a menjar sols.
Fins als tres anys se’ls introdueix més varietat a la dieta per mantenir un ritme adequat de creixement. També canviarà la presentació dels plats i l’objectiu és evitar el dèficit de nutrients.
Aquesta és l’etapa d’adaptació a l’alimentació adulta, la família és el pilar bàsic per la formació d’alguns hàbits alimentaris i aquests es reforçaran des de la llar d’infants.
Què passa quan comencen a menjar sols?
Es produeix un avenç en la maduració psíquica i motora, i l’infant es fa menys dependent dels pares.
Les dents de llet es completen cap als dos anys i mig
El ritme de creixement és menor que el lactant, augmenta uns dos quilos i mig a l’any i creix uns 12 centímetres als dos anys i 9 als tres.
Canvis a la seva activitat psicomotora
És important que els infants s’esforcin a menjar sols sense l’ajut dels adults. D’aquesta manera perfeccionen la seva capacitat manual.
Cap als 2 anys, a l’etapa de la negació, els infants ja mostren preferències alimentàries que van canviant amb el temps. No s’ha de prestar gaire atenció, ja que si l’infant rebutja un aliment, li podem tornar a o oferir al cap d’uns dies per veure com reacciona.
La capacitat de selecció es fa evident als dos i tres anys. És possible que l’infant demani aliments que no estan al seu plat. És positiu donar-li a provar i desenvolupar el seu llenguatge aprenent nous noms d’aliments.
Una altra forma d’ajut per menjar millor és fer unes presentacions atractives de colors vius. L’ambient del menjar haurà de ser tranquil perquè l’infant mossegui bé els aliments.
La infància és una etapa idònia per aprendre a menjar de forma saludable gràcies a l’ajut dels pares, educadors, i professionals de la salut. Els hàbits alimentaris adquirits en aquest període determinen la futura alimentació de l’adult. Per aconseguir unes bones costums és necessari realitzar una dieta equilibrada que permeti un creixement i desenvolupament adequats.
Així que paciència i bons aliments i una mica d’exercici cada dia.
