“Fins que l’infant no s’adona de l’efecte que els seus
dibuixos tenen sobre els adults, dibuixa per plaer, crea sobre el paper, amb
modalitats molt semblants a les del joc, vertaders mons a la seva mesura.”
Arno Stern
El dibuix infantil és un mitjà d’expressió molt important per als nens i les nenes, un element vital per al seu desenvolupament.
Els infants, al voltant dels dos anys, s’inicien al grafisme amb gargots gruixuts i descontrolats, sense més control que començar i acabar. Posteriorment apareixen les formes circulars i les línies verticals i horitzontals, adquirint mica en mica una major precisió.
Fa uns dies, els cargols i esquirols vam convertir les nostres aules en un espai de creació del que van sortir autentiques obres d’art. Sota l’atenta mirada dels infants, que expectants esperaven per començar l’activitat, les mestres dels diferents grups es disposaven a convertir el terra de les classes en grans suports de paper que els més petits, posteriorment, enriquirien amb les seves delicades traçades. Seguidament, vam convidar-los a apropar-se i els vam proporcionar ceres de diferents colors. Asseguts o estirats damunt el paper, els nens i les nenes van començar a donar color al paper blanc. Minuts més tard, i quan van creure que ja havien pintant prou, van optar per experimentar amb el paper: arrugant-lo, estripant-lo…
El motiu pel qual vam decidir proporcionar-los un suport ampli va ser el de no limitar la seva acció, conscients de que és en aquestes edats quan els infants comencen a desenvolupar la psicomotricitat fina i per tant, no tenen un control total de coordinació i precisió.
Pel que fa al temps, considerem important oferir-los el temps necessari per al desenvolupament de l’activitat. No obstant això, i sobretot en aquestes primeres edats, els infants […]
Arno Stern
El dibuix infantil és un mitjà d’expressió molt important per als nens i les nenes, un element vital per al seu desenvolupament.
Els infants, al voltant dels dos anys, s’inicien al grafisme amb gargots gruixuts i descontrolats, sense més control que començar i acabar. Posteriorment apareixen les formes circulars i les línies verticals i horitzontals, adquirint mica en mica una major precisió.
Fa uns dies, els cargols i esquirols vam convertir les nostres aules en un espai de creació del que van sortir autentiques obres d’art. Sota l’atenta mirada dels infants, que expectants esperaven per començar l’activitat, les mestres dels diferents grups es disposaven a convertir el terra de les classes en grans suports de paper que els més petits, posteriorment, enriquirien amb les seves delicades traçades. Seguidament, vam convidar-los a apropar-se i els vam proporcionar ceres de diferents colors. Asseguts o estirats damunt el paper, els nens i les nenes van començar a donar color al paper blanc. Minuts més tard, i quan van creure que ja havien pintant prou, van optar per experimentar amb el paper: arrugant-lo, estripant-lo…
El motiu pel qual vam decidir proporcionar-los un suport ampli va ser el de no limitar la seva acció, conscients de que és en aquestes edats quan els infants comencen a desenvolupar la psicomotricitat fina i per tant, no tenen un control total de coordinació i precisió.
Pel que fa al temps, considerem important oferir-los el temps necessari per al desenvolupament de l’activitat. No obstant això, i sobretot en aquestes primeres edats, els infants […]
FINS AVIAT FAMÍLIES !!!
Están hechos unos artistas!!! Laia ( mama Sofia
ResponElimina