26 d’octubre de 2016

La Tardor i la Castanyera

La Tardor i la Castanyera

L ´entrada de l´escola ja té color de tardor , amb els fruits típics, fulles seques, castanyes, ....


i com no… la nostra Castanyera que una vegada més ens porta el seu conte.....
La Castanyera
Vet aquí que una vegada, hi havia una velleta que vivía en una casa del bosc.
Era la Castanyera!!!
Oi que coneixeu la Castanyera?
Doncs, la Castanyera portava sempre una faldilla molt llarga que li arribava fins als peus, un mocador al cap i un cistell al braç.
Quan arriba el fred, la Castanyera va al bosc i cull castanyes. Però un dia va arribar al bosc, va veure castanyes per tot arreu i va dir:
- Oh, quantes castanyes! Que estic contenta!
I es posa a collir castanyes. I vinga color castanyes!
I deia:
- Castanya...al cistell!
- Castanya...al cistell!
I castanya que agafava, al cistell que la posava!
Quan la Castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se'n va anar al poble on tenia la seva paradeta.
Va encendre el foc de la torradora per poder torrar les castanyes.
Va per agafar les castanyes del cistell i...
- Ai! I les castanyes? On són?
El cistell era ben buit. Totes, totes havien fugit. La Castanyera es va esverar. Va començar a buscar les castanyes per tot arreu i cridaa:
- Castanyes, on sou? Castanyes, on sou?
Ningú no contestava. Les castanyes no hi eren.
Es va posar a ploure. I entre les gotes que rebotien a terra, la Castanyera va veure, tot d'una, una castanya que caminava.
- Com pot ser? Les castanyes no caminan pas!
  Oh, i una altra castanya que també camina!
  Però, si tenen banyes i tot!
  Què he fet! He collit cargols i no pas castanyes!
Hi havia cargols per tot arreu: al terra del carrer, a la paret, a la cadira, a la torradora...
- Hauré d'anar al bosc un altre cop! Ja cal que corri...
  Els nens de l'escola aviat vindran i no tindré les castanyes torrades!
Quan la Castanyera va arribar al bosc, va dir:
- Per no equivocar-me cantaré la cançó del "cargol treu bany". I si són castanyes, no trauran les banyes.
Quan va acabar de cantar la cançó va mirar les castanyes i va dir:
- No traieu les banyes?
  Doncs, sou castanyes!!!
  Aquesta vegada l'he encertada .
I se'n torna cap a la seva paradeta.
I les va començar a torrar, i molt contenta es posa a cridar:
- Castanyes!
  Castanyes ben torrades, calentes i fumades!
Els nens, quan la van sentir cantar, corrents hi van anar.
i així acaba la història de la Castanyera que un dia va agafar cargols amb banyes pensant-se que eren castanyes.
 Ja va quedant menys perquè la Castanyera baixi de la muntanya i vingui a la Llar a passar una estoneta amb nosaltres.. Quines ganes🎉👏🏻!!!!
us deixem 🎶🎵la cançó🎵🎶 estrella🌟 d'aquests dies perquè des de casa també l'aneu practicant
 
 
PETIT MON

Cap comentari :

Publica un comentari

Estarem molt agraïts de rebre comentaris.